Fonaments Teòrics de la Televisió Digital Terrestre.
Tothom ja n’ha sentit a parlar de la TDT, alguns saben què és i pocs coneixen què els hi cal per a gaudir-ne.
Tenint en compte que la gran majoria de nosaltres veiem la televisió un moment o altre, tots ens convertirem en usuaris de la TDT.
Val la pena aclarir que la TDT, Televisió Digital Terrestre, es rep de forma lliure i gratuïta, no cal estar subscrit enlloc ni pagar abonaments a cap companyia.
Això no significa que no existiran al futur serveis de pagament semblants als actual PPV (Pagament per Visió).
La TDT ofereix més cadenes i més programació, amb una qualitat d’ imatge i so superiors, similars al DVD.
Actualment hi podem trobar els canals actuals genèrics (TVE1, TVE2, Antena3, Tele5, TV3, Canal33, 3/24) a més d’altres, nous cada día, específics (Cuatro, VeoTV, NetTV, Canal300).
La nova televisió també s’acompanya de funcions interactives, superiors a les de l’actual televisió per satèl·lit.
Aquest grau d'interactivitat més gran, així com la particularització del servei s'ofereixen com a garantia d'una millora de continguts.
Es preveuen l'aparició de nous serveis com la consulta metereològica, de l'estat del tràfic, enviament i recepció de missatges SMS ó e-mail, participació a concursos, ...
Una de les capacitats més atractives resulta l'Asíncronia. La televisió digital permet, sempre que l'aparell descodificador ho permeti, emmagatzemar espais sota demanda.
Per exemple podem programar-lo per a que grabi totes les pel·lícules que comparteixen una certa característica (autor, gènere, actor,...), emmagatzemar noticiaris o aturar momentàneament un event deportiu i veure'l més tard amb el desfàs corresponent, però sense el salt degut a l'aturada.
Les seves característiques digitals es defensen millor davant interferències, possibilitant la seva recepció mòbil (cotxe).
Aquestes mateixes propietats poden provocar que a un lloc on actualment la televisió analògica es veu malament, però es veu, no es rebi la senyal digital prou correctament i no sigui possible la seva visualització.
Aquest és un aspecte que cal conèixer. Aquesta televisió neix per a substituir l’ actual TV analògica, que s’apagarà al voltant del 2010. Lògicament empra la mateixa infraestructura de transport i distribució de la senyal, fent ús del mateix rang de freqüències.
I això què vol dir?. A l’ emprar els mateixos repetidors i rangs de freqüències similars no caldrà, amb tot de salvedats, actuar sobre la instal·lació actual.
En una casa particular ideal (construïda fa poc i d’acord a la normativa) només caldrà afegir un descodificador davant de cada televisor en cas que el televisor no en dugui incorporat.
Aquest aparell convertirà la senyal digital rebuda en la senyal analògica amb la que la gran majoria dels televisors de casa estan acostumats a treballar.
Però, ¿que significa que aquesta nova televisió sigui digital?.
La tecnología digital es fonamenta en que tota senyal, ja sigui vídeo, audio o qualsevol altre que es correspon a un fenòmen de la natura, pot ser mostrejada i quantificada per a ésser més tard reconstruïda sense pèrdua d'informació.
Aquesta senyal empra la modulació COFDM. El primer terme, mostreig, fa referència al fet que no s’envia tota la senyal sino el valor d’aquesta senyal a diferents instants de temps. La teoria digital ens assegura la seva reconstrucció sense pèrdua d’informació.
La freqüència de mostreig fa referència a aquest terme, el nombre de mostres per segon que es prendrà de la senyal.
El segon terme, quantificable, indica que la senyal no pren qualsevol valor, sino que en pren un d'un conjunt fixat i acotat de valors. Aquest valor es codifica en una sèrie d’ 1’s i 0’s, codi binari.
Com que el valor quantificat no pot ser qualsevol, podem corregir errors deguts a la transmissió i decodificació de la senyal, sempre que l'error estigui acotat entre uns valors.
A una senyal analògica, com que qualsevol valor és possible, aquesta correcció no es pot executar.
La tecnologia digital inclou més d’aquestes eines de correcció d’errors, però aquesta ja resulta prou significativa de la qualitat de recepció de la senyal digitalitzada.
Aquestes característiques ens permeten afirmar que la senyal rebuda serà tan perfecte com ho sigui la senyal originalment emesa.
En termes d’aprofitament de l’espai radioelèctric (rang de freqüències emprables per a la transmissió d’informació) la nova televisió millora l’ús d’aquest recurs tan escàs.
